Manresa, ciutat oberta

Manresa es troba situada a la vora del riu Cardener, al punt de confluència de les rutes que comuniquen el litoral amb bona part de l’interior del país. Actualment compta amb 64.000 habitants, repartits en un terme municipal de poc més de 41 Km2. L’anomenen “cor de Catalunya”, perquè és equidistant dels Pirineus, de la costa mediterrània, de les comarques gironines i de les terres de ponent.
Manresa està connectada amb Barcelona per l’autopista A-18, i és a l’encreuament de dos dels principals eixos viaris de Catalunya: l’eix del Llobregat (nord-sud) i l’eix Transversal (est-oest). També s’hi pot arribar amb tren, a través de les línees Barcelona-Manresa-Lleida de RENFE i Barcelona-Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat. A part, hi ha tot un seguit de línies d’autobús que comuniquen la ciutat amb la major part de municipis del Bages, les capitals de comarques veïnes i Barcelona. Manresa forma part d’una àrea urbana més amplia que inclou Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor i Sant Fruitós de Bages.

Un patrimoni artístic sorprenent

L’art gòtic, el “Segle d’Or” manresà, és present en la Col.legiata-Basílica de Santa Maria de la Seu (s.XIV). La Seu conté el famós Retaule de l’Esperit Sant, de Pere Serra. Alguns carrers de caire medieval i restes de la muralla de la ciutat reforcen l’atractiu del nucli antic de Manresa. Una mostra completa d’art romànic és l’església de Santa Maria de Viladordis, a l’est del terme municipal.
L’edifici de l’antic Col.legi de sant Ignasi (s.XVII) acull el Museu Comarcal, amb una important col.lecció de peces d’art de totes les èpoques, especialment del Barroc. També hi ha el Museu de la Tècnica, el Museu de Geologia i el Museu de la Seu. La Casa de la Ciutat és una construcció del segle XVIII, el saló de sessions de la qual acollí l’assemblea que elaborà les Bases de Manresa. De l’etapa contemporània destaquem els edificis emblemàtics del nou centre de la ciutat (passeig Pere III), que són mostres del modernisme, del noucentisme i de l’art decó: la casa Torrents, la casa Lluvià, el Casino, el teatre Kursaal, els magatzems Jorba i d’altres. També són notables les nombroses mostres d’arquitectura industrial del segle XIX (fàbrica dels Panyos, fàbrica Balcells, etc.).

Manresa i Sant Ignasi de Loiola

Manresa és coneguda arreu per la seva vinculació amb sant Ignasi de Loiola. Entre 1552 i 1523, el que fou fundador de la Companyia de Jesús va passar un any decisiu de la seva vida a Manresa. Els llocs més rellevants de la seva estada a la ciutat configuren la ruta ignasiana. La Cova de sant Ignasi és on el sant hi va escriure els Exercicis Espirituals. Sobre la cova s’hi ha construït un conjunt monumental, on destaca l’església barroca (s.XVII) i la casa d’exercicis, renovada recentment amb motiu del centenari de la seva construcció.


Mil cent anys d’història

Les restes arqueològiques de Manresa parlen de l’existència de poblats ibèrics, romans i visigòtics a la falda del puig Cardener, on actualment s’alça la Basílica de la Seu. El nom de Manresa apareix per primera vegada l’any 889. Manresa s’ubicava a la frontera entre els comtats cristians i els territoris musulmans, i fou devastada en diverses ocasions. Entre 1300 i 1350 Manresa visqué una època daurada, amb obres tan importants com la Seu, l’església del Carme, el Pont Nou o la Sèquia. La ciutat participà en les guerres dels Segadors (1640-52) i de Successió (1701-15), i la “del Francès” (1808-12), on destaca la victòria sobre l’exèrcit napoleònic a la batalla del Bruc, on hi participà el Timbaler del Bruc, que era de Santpedor. A la destrucció feta al 1713 per les tropes borbòniques s’hi afegí la dels soldats francesos al 1811.
Al segle XIX, Manresa es va consolidar com un dels centres industrials de Catalunya. Les muralles foren enderrocades i s’eixamplà la ciutat a partir de les noves carreteres i d’una gran avinguda, el passeig Pere III.
L’any 1892 l’Assemblea Catalanista aprovà aquí les Bases de Manresa, primera plasmació escrita dels objectius polítics del catalanisme burgès. Al 1907, un terrible aiguat va malmetre la façana sud de la ciutat, plena de fàbriques. L’agitació político-social es mantingué fins al breu període republicà (1931-36), anys en què es construïren importants obres públiques de caire sanitari, educatiu i cultural. La guerra de 1936 va comportar la destrucció de bona part del patrimoni religiós de la ciutat. Després de la guerra civil la ciutat va reprendre el camí del creixement econòmic i va entrar en una llarga fase d’expansió urbanística, causada sobretot per l’afluència d’immigrants del sud d’Espanya. A partir de 1979, els ajuntaments democràtics han treballat per embellir la ciutat i dotar-la dels equipaments públics necessaris.

Ciutat de cultura, festes i tradicions

L’àrea cultural central és al passeig Pere III, amb l’edifici modernista del Casino, on s’ubicarà la Biblioteca Comarcal i un centre cultural, i el Teatre Conservatori, que ofereix una programació estable d’espectacles. La Sala Ciutat i Els Carlins són dos teatres menors que acullen representacions de teatre, sobretot infantil i amateur, i sessions de cine-club. També són importants els actes musicals, a càrrec de l’Orfeó Manresà i del conservatori municipal de música. Els equipaments esportius d’alt nivell es concentren a la zona del Congost, al costat oest del riu Cardener. Destaquem el nou pavelló municipal del Congost, utilitzat per l’equip de bàsquet del TDK Manresa, i l’estadi d’atletisme.
Al mes de febrer hi ha les “Festes de la Llum”, que commemoren el miracle de la Misteriosa Llum, ocorregut el 21 de febrer de 1345, que permeté als manresans acabar l’obra de la Sèquia. A finals d’agost arriba la Festa Major, amb actes com el correfoc, el correaigua, els festivals de dansa, el castell de focs, la missa en honor dels patrons o la cercavila, on desfila el bestiari i les comparses de la ciutat: gegants, nans, cavallets, dracs i àliga.
Manresa celebra anualment dues fires: la de l’Ascensió, al maig, que coincideix amb l’organització de la fira multisectorial Expo-Bages, i la de sant Andreu, al novembre. Al Palau Firal s’hi celebren també algunes fires sectorials, com Expo-Neu o Expo-Noces, així com el “Campi qui Jugui”, un saló per a la infància i la joventut que té lloc durant les festes de Nadal.


Gastronomia de secà

Els elements més típics de la gastronomia comarcal són el bacallà, en múltiples receptes, el “cap i pota” de be, el “morro i tripa” de vedella, els bolets -amb acompanyaments diversos- i els plats de caça. També hi ha dolços genuïns com els panets de sant Ignasi, les ametlles de la Llum i les pedres de la Cova. La tradició vitivinícola del Bages es fa palesa en la qualitat dels seus vins amb denominació d’origen. En vins blancs destaquen les varietats del macabeu, el chardonnay i el picapoll (autòctona), i en vins negres, el cabernet sauvignon i el merlot.

Indústria, comerç i pagesia

La tradició manufacturera de Manresa té els seus orígens en els menestrals (ferrers, cuireters, blanquers) que van instal.lar-s’hi a partir dels segles XII i XIII. Al segle XVIII la ciutat s’especialitzà en els teixits de seda, que, com l’aiguardent produït als camps bagencs, eren exportats a Amèrica. Després de la pèrdua dels mercats americans, molts empresaris van optar per la fabricació de filats i teixits de cotó, i una munió de fàbriques van ser construïdes a banda i banda del riu Cardener i dels torrents de la ciutat que aprofitaven l’energia hidràulica. Les crisis del sector tèxtil van forçar la reconversió de la indústria local. Les fàbriques que havien nascut a redós del tèxtil, com les químiques o les del metall, van adaptar-se a sectors com l’automòbil, o la maquinària.
Manresa s’ha convertit en un centre comercial i de serveis que es complementa amb la resta de poblacions del Bages, on la indústria i la mineria encara són el motor de l’economia. Fidel a aquesta concepció, l’Ajuntament ha construït al Palau Firal de Manresa un centre de serveis adreçat a totes les empreses del Bages.
A l’entorn del nucli urbà hi ha granges i horta de regadiu. Fora del terme municipal, s’extenen els camps de cereals i les vinyes a partir de les quals es produeix el vi amb denominació d’origen.

Manresa i el Bages

Manresa és la capital de la comarca del Bages, que té prop de 1.300 Km2 i una població que sobrepassa els 150.000 habitants. Els millors paisatges són els espais protegits de la serra de Castelltallat, de Sant Llorenç del Munt -on és possible practicar el “turisme verd”- i el de Montserrat, una muntanya emblemàtica i plena d’atractius (monestir, biblioteca, museus, escalada,...).
El patrimoni arqueològic i arquitectònic del Bages és notable, i mereixen una visita les coves del Toll (Moià), on s’hi han trobat restes que van des del paleolític a l’edat de bronze, el poblat ibèric del Cogulló (Sallent), i les nombroses mostres d’art romànic escampades per tota la comarca, especialment les de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós-Navarcles) i de Santa Maria de l’Estany, dels segles XII-XIII.
També destaquen, per la seva bellesa o originalitat, els nuclis antics de Súria i Santpedor, així com el poble de Mura. Una menció a part mereix la vila de Cardona: la col.legiata de Sant Vicenç, del segle XI, i el castell (actualment Parador Nacional de Turisme), estan integrats en el conjunt monumental, històric de la vila. Cardona també ofereix la visita a la muntanya de sal i les antigues explotacions potàssiques.